Als temps medievals era la frontera entre el Regne de França amb el Comtat de Flandes i després entre les terres dels Habsburg i la corona de Castella amb França. El primer esment escrit Alteia data del 723, és un hidrònim d'origen celtic del qual s'ignora la significació.[2]
Els afluents principals són el Quillienne o Kilienne, el Rau de Marieux, el Grouche, el Gézincourtoise i el Fliers.